Centre Cardíac (Anahata)

El Centre Cardíac està relacionat amb la vida afectiva (Cos Afectiu), amb el que sentim per les persones i les coses del món que ens envolta i amb l’activitat voluntària dirigida cap a ells. Vida afectiva és sinònim de vida de relació, amb l’agregat del sentiment que ens aporta a les relacions. El sentiment pot ser d’acostament o de rebot (abraçada o lluita, amor o odi). No obstant això, la veritable evolució d’aquest centre depèn del desenvolupament de l’afectivitat positiva, l’amor. És per tant el centre dels ideals i els seus símbols són l’amor, la voluntat i l’acció..

Descripció anatòmica: El “chakra”(1) d’aquest centre es representa com una flor la tija de la qual neix en la columna dorsal i la seva corol·la, de dotze pètals ataronjat-salmó, s’obre sobre el cor. El Centre Cardíac comprèn la part superior del tòrax: omòplats, clavícules, estèrnum i costelles. Inclou els braços i el palmell de les mans. Els seus òrgans són el cor, els bronquis i els pulmons. La seva glàndula és l’estafa.

Característiques Energètiques: El Centre Cardíac està en el punt mitjà dels centres, on convergeixen les energies que vénen d’a dalt i d’abaix. I per allí surten cap a fora, de mi cap als altres. Podem així transformar en altruisme la força primària que puja des del Centre Baix, convertir en amor la sexualitat del Centre Lumbo-Sacre i canalitzar com a sentiments les emocions del Centre Mitjà.

Característiques psicològiques: El cor i el pit han estat considerats sempre com a símbols de l’amor. Donar la mà és un signe d’amistat i confiança (la mà és prolongació del pit). Però el pit també simbolitza la voluntat i l’afirmació de la persona, com quan se’ns demana “treure pit” per enfrontar una dificultat. L’amor, la voluntat i l’afirmació del jo són doncs els símbols del Centre Cardíac en els seus aspectes positius i superiors. En aquest centre radiquen els ideals socialment acceptats, als quals de vegades cal arribar amb tenacitat i esforç. Quan ens esforcem per aconseguir aquests ideals els sentim com a exigències de fora. Apareixen llavors en nosaltres les rigideses que cridem cuirasses musculars, pròpies del voluntarisme: el nostre pit es converteix així en cuirassa de lluita en lloc de ser un generador d’amor i protecció. Les cuirasses són defenses psíquiques davant les frustracions afectives. La respiració i el moviment dels braços ajuden a dissoldre aquestes cuirasses i de poc el tòrax va deixant de ser una gàbia de costelles dures que defensa al cor, per connectar-nos amb sentiments profunds. En dissoldre les cuirasses cardíaques sol sorgir la necessitat de demanar ajuda o d’abraçar-nos a algú perquè ens protegeixi per un sentiment de solitud que tots tenim guardat. En moure aquest centre anem desfent les cuirasses de la por i la desconfiança, per desenvolupar a poc a poc els afectes positius i la connexió amb els altres amb llibertat i abnegació genuïnes, gràcies a l’entrenament del donar i rebre practicats durant la gimnàstica.